Amb aquest bloc volem proporcionar a entrenadors i persones dedicades al món del futbol base diferents mitjans que els ajudin en la preparació de les sessions d’entrenament i partits.
Els científics alerten que jugadors de futbol, d’hoquei i de futbol americà pateixen lesions cerebrals com a conseqüència dels continuats impactes al cap que reben durant el joc. Aquests cops poden provocar pèrdua de memòria, d’atenció i d’informació visual.
GRETCHEN REYNOLDS – NEW YORK TIMES – ARA.cat
Què hi passa, a l’interior del crani d’un jugador de futbol que contínuament pica la pilota amb el cap?
Els científics cada vegada estan més preocupats pel fet que els jugadors d’hoquei i de futbol americà pateixen lesions cerebrals com a conseqüència dels continuats impactes al cap que reben durant el joc. Ara un petit, però interessant, estudi del cervell dels que han jugat a futbol molt de temps ha aixecat una preocupació semblant entre els entusiastes d’aquest esport, i alhora desassossec entre els que tenen fills que el practiquen.
Els investigadors de l’Escola Superior de Medicina Albert Einstein de Nova York han realitzat un estudi sobre 34 adults, homes i dones. Tots els voluntaris han jugat a futbol des de petits i participaven a les competicions anuals de futbol d’adults. Tots van omplir un qüestionari detallat confeccionat específicament per a aquest estudi per determinar quantes vegades durant l’últim any havien picat la pilota de futbol amb el cap durant l’any anterior, i si havien patit alguna commoció cerebral.
Efectes sobre la memòria
A més, van sotmetre aquestes persones a proves de memòria i altres competències cognitives i a un escàner amb una nova tècnica d’IRM, coneguda com a imatge pel tensor de difusió, capaç de detectar lleus canvis estructurals al cervell.
Els investigadors van descobrir que els jugadors que van rebre l’impacte de la pilota més de 1.100 vegades durant els 12 
mesos precedents mostraven una pèrdua significativa de substància blanca a les parts del cervell que tenen a veure amb la memòria, l’atenció i el processament de la informació visual. (La substància blanca és el cablatge de les comunicacions cerebrals, que consta d’axons i d’altres estructures que transmeten els missatges entre les neurones.) Els científics van presentar els resultats el mes passat en una trobada de la Societat Radiològica d’Amèrica del Nord.
Aquest quadre de pèrdua de matèria blanca “s’assembla al de les lesions cerebrals traumàtiques”, com les que presenten les persones que han patit una commoció cerebral greu, segons van informar els investigadors, tot i que només un dels jugadors va consignar haver patit una commoció cerebral.
Els jugadors que havien picat la pilota 1.100 vegades o més durant l’any anterior obtenien resultats força pitjors quan es tractava de recordar llistes de paraules que els llegien, i oblidaven paraules o dubtaven molt més sovint que els jugadors que havien picat la pilota amb el cap menys vegades.
“Segons aquests resultats, sembla plausible que els cops de cap freqüents tinguin un efecte rellevant en el cervell”, diu el doctor Michael L. Lipton, director adjunt del Centre d’Investigació amb Ressonància Magnètica Gruss de l’Escola Superior de Medicina Albert Einstein i autor principal de l’estudi.
Durant decennis, hi ha hagut indicis que els cops de cap podrien tenir conseqüències indesitjables per als 
jugadors de futbol, incloent-hi informes de les acaballes dels 80 i de principis dels 90 sobre problemes de memòria en esportistes escandinaus retirats. Però aquells estudis depenien del recompte incert del nombre de vegades que el jugador havia picat la pilota amb el cap durant la carrera esportiva, i la recerca no tenia en compte ni el consum d’alcohol ni l’historial de commocions greus. Els resultats van ser generalment titllats de poc fiables.
Però l’any passat Elizabeth Larson, professora de cinesiologia a la Universitat Estatal Humbolt de Califòrnia, va resseguir meticulosament l’historial de cops de cap de 51 homes i dones que jugaven a futbol a les lligues universitàries.
Va descobrir que els jugadors que impactaven la pilota més sovint, tant als entrenaments com als partits, obtenien uns resultats significativament pitjors als tests de memòria visual -per exemple, en la capacitat de recordar figures i imatges- que els d’abans de començar la temporada. Aquests jugadors també van informar de més mals de cap i més marejos que els altres.
“Des d’un punt de vista fisiològic sembla lògic” que la memòria visual i verbal quedi afectada pels impactes freqüents, diu Larson, que ara coordina un programa de prevenció de les commocions cerebrals a la universitat. Els records són processats parcialment a la part anterior i posterior del cervell, “les zones que xoquen contra el crani quan impactes la pilota”, diu.
El nou estudi per la imatge indica que el lòbul frontal, just darrere el front, i la regió temporooccipital, a la part inferior i posterior del cervell, eren les zones més danyades entre els que feien més cops de cap.
Què han de fer els pares?
“El que mostren els estudis és que sembla que hi ha un llindar”, d’uns 1.100 impactes a l’any aproximadament, un nombre prou gran, “més enllà del qual poden sorgir problemes”, diu Lipton. “Per sota d’aquest llindar, sembla que el cop de cap no és perillós. De manera que els resultats de la nostra investigació, de fet, són optimistes”.
Encara hi ha moltes preguntes pendents, sobretot referides a l’efecte dels cops de cap sobre els nens, que no ha estat estudiat. “D’una banda, el cervell de les criatures es desenvolupa ràpidament, de manera que poden patir més problemes que els adults”, diu Lipton. I afegeix: “D’altra banda, els seus cervells destaquen per la plasticitat, de manera que potser es recuperen millor. De fet, no ho sabem”.
Les conseqüències pràctiques de les lesions cerebrals tampoc no estan gaire clares. Cap dels jugadors que van obtenir mals resultats en les proves cognitives no havia notat cap problema de memòria. “Els efectes hi són, però semblen lleus”, diu Larson.
Amb tot, fa unes quantes recomanacions basades en els coneixements actuals. “Existeix un consens creixent que els nens menors de 12 anys no haurien de picar la pilota amb el cap”, diu.
Els pares “haurien de controlar el nombre de cops de cap i els símptomes que puguin aparèixer en nois i noies més grans”, afegeix. Pregunteu al fill o filla si té mals de cap o marejos després dels entrenaments i, si és així, demaneu a l’entrenador que practiqui menys sovint el cop de cap.
“Ningú no diu que s’haurien de proscriure els cops de cap”, diu. Però la ciència i el sentit comú indiquen que “és gairebé segur que no és una bona idea practicar el cop de cap una vegada i una altra”.
GRETCHEN REYNOLDS - NEW YORK TIMES – ARA.cat
L’ensenyament i l’entrenament del futbol 7:
Moviments bàsics de futbol 7:
El respecte és un valor important, tant dins com fora del terreny de joc. Cal acceptar tothot, fins i tot quan són diferents. Respectar els colors, les identitats, els companys, els rivals, els àrbitres i les aficions. Respectar totes les opinions i els punts de vista. Respecte en sentit ampli, començant per un mateix.
Us oferim aquests vídeos d’entrenament de porters que hem trobat enllaçats a la web: Futbol Base | Educació i Formació de Miguel Ángel García, molt bona web que us recomanem especialment.
Organització:
Prepara un rectangle de 15m x 15m amb quatre cons de gol exteriors (distància: 2m) com es descriu en el gràfic.
Realització:
4 més 1 contra 3 amb l’objectiu de mantenir el control de la pilota. Després d’una pèrdua de pilota la defensa passa a l’atac i prova de marcar en un dels cons de gol exteriors. Després que la pilota surti del camp o si marca la defensa, l’entrenador traurà una nova pilota. 4 jugadors de l’equip més nombrós (vermell) agafen posicions en les línies laterals, el cinquè estarà en el centre. La concentració estarà en passades variables i precisos per terra amb l’empenya. Després de perdre la pilota la defensa haurà que pressionar als oponents intentant defensar el gol amb l’objectiu de recuperar la pilota.
Variants:
- Només 1 o 2 tocs
- Disminueix (més dificultat) o engrandeix (més facilitats) la grandària del camp.
Passades directes a 3 bandes en un rectàngle:
Organització dels exercicis d’entrenament:
Prepara un rectangle (12m x 6m).
Posar 3 jugadors a les seves posicions: les posicions A i C en les línies de 6m, la posició B en el centre del camp de joc.
Realització de l’exercici:
1. El Jugador 1 passa la pilota al jugador B.
2. El Jugador B la deixa per al jugador A que surt per la banda.
3. El Jugador A passa al Jugador C a l’altre costat mentre el jugador B es mou cap al C.
4. El jugador C juga la pilota al jugador B que se li apropa.
5. El jugador B la deixa per al jugador C que es desplaça cap a la banda.
6. El jugador C passa la pilota a l’altre costat cap a A, mentre el B es desplaça cap a A
Canvia les posicions cada 2 minuts!
Malauradament sempre que es parla dels àrbitres de futbol és amb motiu d’algun incident en el seu acompliment, que ha causat, “danys”, irreparables per a algú.
Al Mundial de Sud-àfrica van succeir “esdeveniments” que van ser viscuts en els respectius països, amb la intensitat i emotivitat que genera la injustícia en les decisions arbitrals. Voldria aprofitar aquesta oportunitat que em facilita el protagonisme que dóna els errors comesos, per reflexionar sobre determinats conceptes que crec són de vital importància en el desenvolupament de la vida tal com avui s’entén i que tenen un important reflex en el món dels àrbitres de futbol:
1. Les instituciones
La única forma possible de la vida en societat es fonamenta en l’existència d’institucions de diversa índole que facin possible el funcionament social. Això és així des de les societats més primitives, fins al segle XXI, l’important és la força que han de tenir aquestes institucions i la forma de regular-les perquè aquesta força no s’apliqui de forma incorrecta.
Qui governa als àrbitres? Qui els tria i de quina manera? Qui els dota de les eines necessàries per poder exercir adequadament la seva tasca? Com se’ls forma? ¿Quins són els principis ètics que regeixen a aquest òrgan de govern d’àrbitres?
Crec que les respostes a aquestes i altres qüestions bàsiques, haurien de ser els fonaments en els quals construir una institució tan essencial per al funcionament d’una activitat, en aquest cas esportiva, com és el conjunt d’àrbitres.
2. La necessitat d’un àrbitre
Sempre que es produeix una activitat lucrativa o no, en la qual intervenen diversos “actors” apareix la inevitable necessitat d’un tercer que decideixi en els conflictes. En molts casos, aquesta figura recau en els caps o responsables. És molt difícil trobar l’autoregulació i resolució autònoma d’incidències en un col•lectiu. En la meva opinió per concebre la vida en societat cal parlar de l’existència d’àrbitres. En el futbol són part essencial i determinant.
3. La justícia
La justícia és cega es diu, i quan així ho expressem estem indicant que justícia i objectivitat són consubstancials. Hi ha institucions que estableixen unes regles o normes i mitjançant àrbitres formats en aquestes regles, es decideix sobre l’esdevingut amb total objectivitat i d’acord amb la informació disponible per a la presa de decisió. Que difícil és ser objectiu!, Això en si mateix, té un altíssim nivell de dificultat, però a més és que el nivell d’informació necessari per decidir i el temps de decisió són molt escassos en el món del futbol i si això és així per què no plantegem solucions a aquest problema.
4. L’error humà i els mètodes per intentar limitar-lo
No és comprensible que en el cas del futbol no s’apliquin solucions tecnològiques a situacions que no haurien de tenir ni la més mínima dificultat per a ser clarificades com per exemple, “els gols fantasmes” o per a què parlar dels fora de joc. Per què sotmetem als àrbitres a una decisió desinformada quan es pot resoldre amb informació fefaent?
5. Els tòpics interessats
És molt habitual que es justifiqui la no utilització d’eines tecnològiques en assistència de l’equip arbitral amb arguments que no tenen fonament com: “això és el que dóna vida al futbol”, “el que crea interès i polèmica”, “és el mètode tradicional i modificar-lo donaria molta lentitud al joc “, si tots els arguments són aquests o semblants…
6. L’equilibri vs la parcialitat
És missió de l’àrbitre intentar evitar que el joc evolucioni per àmbits aliens al reglament. La seva missió és equilibrar, tranquil•litzar, que no alentir el joc. Cal deixar competir amb força però netament, i cal també eliminar qualsevol tipus d’actuació punible. Però, que difícil és la imparcialitat quan s’està veient jugar al nostre equip, que habitual és sentir comentaris totalment contraposats sobre una mateixa jugada quan parlen aficionats d’equips contraris, això vol dir que l’equilibri i l’objectivitat està gairebé sempre renyida amb l’emoció que sentim quan parlem del nostre equip.
7. El respecte
L’àrbitre necessita per poder ser eficient, crear la confiança i el respecte necessaris per exercir la seva funció. És cert que gaudeix del poder atorgat a la seva funció però si no genera autoritat, el seu exercici estaria seriosament afectat. També cal que l’àrbitre tracti amb respecte als jugadors i tingui cura del respecte que uns han de tenir amb altres, en benefici de l’espectacle. Una cosa és competir i una altra el menyspreu i la falta de respecte.
8. La força de la mentida
Que difícil és interpretar el que és realitat i el que és mentida quan el que pretén enganyar és un veritable expert en la matèria (malauradament en molts casos es denomina “habilitat”, “experiència”, o “mestria”, cosa que només han de tenir el qualificatiu de vergonya). La provocació dissimulada, l’agressió encoberta, la teatralitat intencionada, són premiats en molts casos per les aficions i com a conseqüència d’això són justificats per molts. Per als àrbitres és molt difícil de distingir, però en moltes ocasions, a posteriori, es descobreix l’engany, en aquests casos sempre haurien d’actuar les institucions pertinents i castigar molt severament l’autor i al seu equip, per tal d’eradicar dels camps les actuacions teatrals i els comportaments provocadors i enganyosos.
9. La violència
És en aquesta matèria on l’àrbitre ha d’actuar ferma i decididament per evitar-la amb actuacions preventives i en el pitjor dels casos, castigar amb tota duresa i sense cap tipus de consentiment. Però hi ha un altre tipus de violència on els àrbitres i les institucions tenen un gran camp d’actuació, i és la violència que es genera a les grades. Cal establir càstigs sempre exemplars que facin de les grades, el lloc agradable des d’on ens agrada veure l’espectacle del futbol.
10. La humilitat
El poder és el major enemic del que l’ostenta, per això és en la humilitat, en els comportaments i en l’escenificació d’aquests, on es manifesta la grandesa de l’autoritat. Els àrbitres tenen molt a avançar en aquest camp.
En fi, demano disculpes per haver volgut parlar de tants valors al voltant dels àrbitres i com a conseqüència d’això no haver aprofundit en cap deixant molts temes en l’aire. Però he volgut obrir el tema a la reflexió per declarar un suport a la professió d’àrbitre i una profunda crítica a les institucions del món del futbol que tant mal fan amb la manca de construcció necessària per exercir aquesta activitat i amb el poc respecte i suport a les persones que l’exerceixen amb il•lusió i professionalitat.
Organització dels exercicis d’entrenament:
Prepara un rectangle (12m x 6m).
Posar 3 jugadors a les seves posicions: les posicions A i C en les línies de 6m, la posició B en el centre del camp de joc.
Realització de l’exercici:
Els jugadors formen grups de tres. Cada grup té dues pilotes i dos cons. Els grups es reparteixen al llarg del camp posant els cons amb una distància d’uns 15m. Un jugador en cada con (A i B) i el tercer jugador, sense pilota, en el centre. Quan ho indiqui l’entrenador el jugador C es desplaça 1-2m cap al jugador A, rep una passada rasa i deixa la pilota al jugador A. Després es gira, es desplaça 1-2m cap al jugador B, rep una passada rasa i deixa la pilota al jugador B i així successivament. Després de 10 passades entre A i B s’intercanvien les posicions.
Nota sobre l’exercici amb pilota:
Com a assaig d’escalfament el moviment cap als jugadors A i B s’hauria de fer a velocitat moderada. Durant l’entrenament principal el moviment pot ser molt més ràpid.
Variacions:
-Passada / control de la pilota amb només la cama dreta o l’esquerra
-Passades en l’aire.
-Passar la pilota cap al pit del jugador C. Ell la retorna després de controlar-la.
-Passar la pilota cap al cap del jugador C.
Organització dels exercicis d’entrenament
Materials: pilotes, cons.
Realització de l’exercici:
Els jugadors formen grups de tres. Cada grup amb dues pilotes i dos cons. Els grups es reparteixen al llarg del camp posant els cons a una distància d’uns 15m. Dos jugadors, un amb pilota, es posicionen en els cons, amb l’altre al mig d’ells. A la indicació de l’entrenador el jugador C es desplaça 1-2 m cap al jugador amb la pilota (A). El jugador A dóna una passada rasa (1). El jugador C la deixa pel jugador A (2) i gira en l’altre direcció cap al jugador B. El jugador A dóna una passada directa al jugador B (3). Aquest la juga rasa per al jugador C de nou, i així successivament.
Quan el jugador C rep la pilota 10 vegades de cada jugador, s’intercanvien les posicions.
Nota sobre l’exercici amb pilota:
Consell: Si aquest assaig forma part de l’escalfament, el jugador en el centre no hauria de desplaçar-se molt ràpidament. No és el cas si és part de l’entrenament principal.
Variacions:
-Estirar la distància entre els cons perquè les passades llargues (3) entre A i B tinguin més dificultat i major recorregut per al jugador C
-En comptes d’una passada rasa els jugadors la poden passar elevada
 | Kevin on Col·laboracions entrenado… |
 | Miguel Ángel García … on Col·laboracions entrenado… |
 | mamadou fall on Metodologia de l’entrena… |
 | Juancho on Col·laboracions entrenado… |
 | josepss on Col·laboracions entrenado… |
 | Juancho on Col·laboracions entrenado… |
 | sami on Contacte |
