Descripció dels diferents tipus de pares que podem trobar en el marc de l’ esport escolar, així com de les seves responsabilitats dins d’aquest entorn. Proposició de les consideracions a tenir en compte per a l’assessorament als pares i suggeriment de pautes d’actuació en una reunió amb pares.
1. Introducció.
A la iniciació esportiva té un paper molt rellevant el triangle esportiu format per l’entrenador, l’esportista i els pares. Així, el monitor ha d’identificar els tipus de pares que pot trobar en el nostre àmbit per tractar-los adequadament, d’igual forma que ha de conèixer les seves responsabilitats per tractar d’assessorar-los.
2. Tipus de pares.
Encara que és bastant evident que els pares són responsables de l’educació dels seus fills (i per això també de l’esportiva), no tots els pares ho posen en pràctica. I fins i tot quan ho fan, no sempre és de la manera correcta. A continuació s’exposen alguns de les manifestacions de pares que podem trobar-nos en el nostre context esportiu.
a. Desinteressats: La característica principal és la seva absència de les activitats. Malgrat això, no només el nen, sinó també els propis monitors, valorem positivament el seu interès les poques vegades que es manifesta.
b. Excessivament crítics: Contínuament critiquen als seus fills i els menyspreen. Mai semblen estar satisfets amb la participació del seu fill. Fan l’efecte que l’activitat és mes “seva” que dels seus fills. La crítica constant pot produir estrès i confusió emocional (entre uns altres) que poden alterar l’activitat… i al nen.
c. Vociferants: Se senten prop del terreny de joc (acosa que MAI ha d’ocórrer), protestant contínuament i cridant a tothom. Aquests crits, són un mal exemple per als nens.
d. Entrenadors a la banda: Aquests pares proporcionen als jugadors un continu devessall d’instruccions. Sovint contradiuen al monitor i per tant confonen als joves.
e. Massa protectors: Repetidament amenacen amb treure als seus fills de l’activitat. Tenen por dels perills associats a l’esport. Aquesta por pot transmetre’s als seus fills.
f. Pares útils: Afortunadament els pares problemàtics són una minoria. La majoria dels pares fan una contribució positiva a les activitats esportives dels seus fills. Hi ha una tasca molt especial reservada als pares: fomentar la participació a l’esport, donant l’impuls necessari, despertant entusiasme, ajudant, etc. A vegades aquest donar ànims pot escapar-se de les mans quan els pares excessivament entusiastes volen convertir als seus fills en esportistes d’elit.
3. Responsabilitats dels pares a l’esport escolar.
Algunes de les responsabilitats dels pares dins de l’esport escolar són:
• Confiar el seu fill a l’entrenador: No pressionar al seu fill per aconseguir alguna cosa que estigui més enllà de la seva capacitat. El seu fill no practica esport per complir les seves ambicions, sinó pel seu propi benefici i diversió. Reconèixer el valor i la importància del monitor que dedica el seu temps i esforç a entrenar al seu fill a l’esport.
• Acceptar les pròpies limitacions: Ensenyar al nen que l’esforç i la dedicació com a equip són més importants que la victòria. Així el resultat serà acceptat sense decepcions innecessàries.
• Acceptar les victòries i les derrotes: Convertir el fracàs en victòria ensenyant al seu fill a treballar per millorar la seva actitud esportiva. Mai menysprear o cridar al nen pels errors comesos.
• Mostrar autocontrol al seu fill: Els nens aprenen millor a través de la imitació. Donar-li un aplaudiment per una actitud positiva i un esforç.
• Dedicar-li temps al seu fill en l’activitat realitzada: Ajudi al seu fill a establir i aconseguir objectius realistes i animar-ho a respectar les regles de l’esport.
• Permetre que els seus fills prenguin les seves pròpies decisions.
4. Assessorament als pares.
L’assessorament als pares es basa en que vegin les consideracions anteriorment esmentades d’una forma humil i sempre explicativa. En cap moment pretendre ser superiors o mostrar superioritat davant qualsevol pare/mare, ja que solament ells són els responsables de l’educació del seu fill, encara que realment no és així. Hem d’assessorar-los en la mesura de la confiança amb els mateixos, amb la finalitat d’intentar aconseguir els nostres objectius.
Algunes consideracions a tenir en compte per a l’assessorament als pares són:
1. Impedir-los entrar a la pròpia activitat ja que poden alterar la conducta esportiva del seu fill. D’aquesta forma els pares no poden entrar al recinte esportiu amb la finalitat d’evitar alguns dels aspectes anteriorment esmentats. D’altra banda, els pares volen comprovar com es desenvolupa l’activitat, per la qual cosa haurem de plantejar dies de competicions, de festes, de campionats, on els pares puguin assistir per comprovar el bon ambient i el bon treball, perquè tenen dret. Això s’ha de realitzar almenys una vegada.
2. Tenir-los informats amb reunions periòdiques. Si es va a realitzar alguna activitat diferent on es necessiti la col·laboració dels pares és necessari convocar-los per a una reunió, enviar un escrit, etc. D’igual forma podem realitzar cròniques o classificacions esportives, qualificacions, diplomes per donar-les-hi als nens amb la finalitat de que els seus pares estiguin informats. També podem realitzar reunions a manera de tutoria amb algun pare interessat. És molt convenient realitzar festes esportives amb el nostre grup de manera que els pares puguin participar, realitzar jocs amb regals (amic invisible) en períodes com Nadal, etc.
5. Pautes d’actuació en una reunió de pares.
A continuació s’exposen alguns aspectes que hauríem de conèixer per poder parlar amb els pares dels nostres alumnes.
1. És important que comprenguin com funciona l’activitat, els objectius que es pretenen, qui coordina l’activitat, com és el club, etc.
2. La millor forma de convocar als pares és personalment, per telèfon o per carta. L’objectiu de les reunions pot ser qualsevol dels comentats en l’apartat anterior. Les reunions poden contribuir en gran mesura a la bona cooperació del triangle esportiu.
3. Un exemple de reunió amb finalitats informatives pot ser:
INAUGURACIÓ (5 minuts)
a. Agraïment per l’entrenador i el coordinador.
b. Objectius de la reunió.
DETALLS DE LA PROGRAMACIÓ ESPORTIVA (10 minuts)
a. Horaris de les sessions.
b. Algunes activitats especials.
c. Com avaluarem als alumnes.
EL PAPER DELS PARES (10 minuts)
a. Animar als fills.
b. Objectius realistes
PREGUNTES I CONCLUSIÓ (10 minuts)
Sportmagister
Futbol base: la formació 