Amb la posada en marxa de l’Esport Escolar i per formalitzar tot el conjunt de competicions, també s’inicia tota la burocràcia institucional que les avala, però una vegada més tot aquest gran i laboriós procés ens porta a qüestionar-ne la seva més que discutible base de sustentació, així ens podem preguntar si:
Un seguit de consideracions entre moltíssimes altres que vista i analitzada la realitat ens han d’alertar i portar a la reflexió-acció que d’una vegada trenqui amb els ferms ancoratges de l’esport més tradicional. I aquí no n’hi ha prou amb la tasca que han de desenvolupar les Escoles i els Instituts, cal també que s’hi impliquin, i de debò, tots aquells estaments (governs, clubs, federacions, …) que diuen que divulguen i potencien l’esport. També de vital importància serà el compromís i l’actitud de les famílies que són, les responsables finals de l’educació dels seus fills i filles. Recordem que entre l’Esport Escolar i l’Esport Federat hi ha un claríssim i indiscutible denominador comú: nens i joves en edat escolar.
Així, celebrem la iniciativa del Pla experimental conjunt d’Educació i Esports que sota el lema “l’Esport a l’Escola” ha decidit engegar el govern del nostre país i que pretén que la xifra d’escolars que practiquen esport passi del 15% actual – una de les més baixes d’Europa – a un 90% en els pròxims anys. Per tant, perquè no es quedi en “experimental” i doni el servei “educatiu, esportiu i saludable” que s’espera, serà del tot necessari trencar amb l’arcaica metodologia de l’esport tradicional i caldrà destinar-hi tots els recursos que els nostres joves esportistes mereixen.
Pel que fa a l’esperada competició, no vulguem que els nostres esportistes siguin adults i cracs en “miniatura”, així que, com a tècnics / educadors / entrenadors, treballem pel seu desenvolupament d’una manera coherent i compromesa. Fomentem el “flair-play” evitant la més que preocupant i cada cop més present violència física i verbal dels terrenys de joc. I en cap dels casos prioritzem egoistament els resultats “al preu que sigui” pensant en el benefici propi de pujar un esglaó més en l’escala dels tècnics i entrenadors. Pensem que en tot aquest procés no n’hi ha prou amb els coneixements tècnics i tàctics que puguem transmetre, sinó que per sobre de tot hi tenim una responsabilitat educativa a la qual no li podem estar donant contínuament l’esquena. Cal pensar en un nou model de competició que no només premiï la victòria sinó que es faci ressò de tots els valors que pot transmetre una adequada pràctica esportiva.
En quan a vosaltres, esportistes, penseu que per a què hi hagi una 
competició hi ha d’haver algú altre amb qui poder “jugar-competir”, i sempre, en els esports col·lectius i de vegades en els esports individuals i d’adversari, caldrà del treball de tot un equip per arribar a assolir el nostres objectius. Així que serà bo i necessari reflexionar no només per valorar el tanteig o resultat final, sinó també per valorar tot allò que ha facilitat el meu rendiment, és a dir, el company o companya que m’ha estat fent la cobertura perquè jo pogués anotar, que m’ha fet l’assistència, els adversaris que han fet un joc net i m’han permès explotar totes les meves capacitats, i així, un inacabable llistat de condicionants que fan de l’esport allò que és: un fenomen universal.
També les famílies hi juguem un paper fonamental, doncs més sovint del que caldria esperar, el nostre comportament durant la celebració dels jocs-competicions passa per: qüestionar les decisions tècniques, increpar els adversaris i els seus acompanyants, discutir les intervencions de l’àrbitre o jutge, …, i allò més preocupant, projectar en els nostres fills i filles frustracions personals exigint-los-hi l’èxit que en el seu moment no vàrem aconseguir nosaltres. Per tot això i aprofitant una brillant iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona recolzada per un seguit d’entitats força representatives del nostre país, els emplaço a visitar la web www.comptafinsatres.com, pàgina que pretén oferir a les famílies orientacions i recursos per actuar adequadament davant l’activitat física i esportiva dels nostres fills i filles i ajudar-nos a aconseguir un esport més compromès i més educatiu.
futbolgirona.com
Futbol base: la formació 