Al bloc del RCD Espanyol femení infantil A -temporada 2009/10- he trobat aquest article que m’ha semblat molt interessant sobre sistemes de joc de futbol 11:
1-4-4-2: podem dir que és un dels sistemes més equilibrats que existeixen i com tot té els seus aventatges i inconvenients.
Anem a explicar el que podem veure en el dibuix.
Com podeu veure en el dibuix és un sistema format per 3 linies (si no contem la del porter). La línea defensiva que actua igual que la del fut7. En defensa han de jugar més junts i en atac han de jugar en amplitud (obertes, separades per fer el camp gran). La línea del mitjos igual que la defensiva en defensa tancades i en atac més obertes (igual que quan jugàvem a fut7 amb el 1-2-3-1) Finalment la línea d’atac on els davanters han de moure’s cap a un cantó i l’altre, tal com demanem a fut7. Per tant podem dir que aquest sistema és molt semblant al que estem acostumades a jugar.
1-4-3-3: segons com es vegi podem dir que és un dels sistemes més utilitzats avui en dia. Però com tot, hi ha pros i contras del sistema.
Com podeu veure en el dibuix és un sistema format per 3 linies (si no contem la del porter).igual que el d’abans. La línea defensiva que actua igual que la del fut7 i la del sistema anterior. En defensa han de jugar més junts i en atac han de jugar en amplitud (obertes, separades per fer el camp gran). La línea de mitjos ara ha de ser més forta i potent que l’anterior ja que són un jugador menys alhora de defensar. És la línea que més s’hauria de treballar en els entrenaments ja que la funció i moviments dels jugadors s’hauria de tenir ben clar. En principi aquesta línea no dóna amplitud al joc si no que permet més joc combinatiu en aquesta línea. La línea de davanters si que dóna amplitud i profunditat gràcies als extrems que estan col·locats a la banda i que en principi estàn allà.1-4-2-3-1: és el sistema de moda en els equips de futbol.
Com podeu veure en el dibuix és un sistema format per 4 línies (si no contem la del porter). La línia defensiva actúa igual que en els sistemes anterior esmentats, o sigui tancada quan no este la pilota i oberta quan es té. Després veiem la figura de 2 mig centres, són els que dónen estabilitat defensiva, tenen un funció més de contenció que no pas ofensiva. Tenim per davant d’ells la línea de 3 mitges puntes, que donaran amplitud i profunditat al sistema amb arribades per la banda, tenen la funció d’arribar de segona línea i aprofitar els espais creats per l’equip. Finalment tenim el jugador que juga en punta que té molta mobilitat per crear espais per ell o perls companys i així haurien les entrades de segona línea que abans hem comentat.1-3-2-3-2: és molt semblant a l’anterior, encara que és més arriscat.
Aquest sistema que veurem avui és molt semblant a l’anterior, encara que és més arriscat. Una de les diferències recau en la línea defensiva ja que en comptes de jugar amb 4 ho fa amb 3. Aquestes han d’estar quasi sempre juntes i bascular a la vegada tant defensivament com ofensivament. La línea de 2 MC més que abans tindra un paper defensiu important ja que hauran d’ajudar més a la línea defensiva. Els MP més o menys tenen les mateixes funcions que abans. I la línea de puntes han de seguir creant espais i movent-se per desestibilitzar la línea defensiva contrària. Una de les diferències d’aquest sistema amb l’anterior és que en aquesta la pressió a la pèrdua ha de ser major ja que si els defenses no tenen bona comunicació i no són rapids és fàcil guanyar-lis l’esquena.
Futbol base: la formació 