Ser entrenador significa dirigir un equip amb tot el que això comporta, i no tots estem preparats, ara la pregunta és: creus que ho estàs? Vegem…
1.-Et coneixes bé?
Reconèixer els nostres propis errors, les nostres limitacions, les nostres possibilitats i les nostres aptituds o capacitats és clau per a saber fins a on podem exigir-nos. No és el mateix ser entrenador, que molts ho són, que valer para ser-ho, pocs compleixen tots els requisits…
2.- Quin sol ser el teu estat d’ànim?
El teu estat emocional és molt important ja que afectarà no 
només al teu rendiment sinó a la teva relació amb els jugadors i, en conseqüència, al seu rendiment individual i col·lectiu. Si transmets vibracions dolentes, ets pessimista, o tens por de tot els teus jugadors es contagiaran, per contra, si ets equilibrat i no t’afecten ni les victòries ni les derrotes estàs en el bon camí. Una persona sotmesa al resultat no pot dirigir un equip.
3.- Com assumeixo la responsabilitat de dur un equip?
Posar excuses davant les derrotes o el mal joc, culpar a l’àrbitre o a l’entorn, fins i tot no reconèixer la superioritat del rival són símptomes clars de falta de responsabilitat, una mica inadmissible en un entrenador. A més, reconèixer als teus jugadors el seu esforç, sigui el que sigui el resultat, és una de les tasques més importants d’un entrenador, i de les quals més se li agraïxen.
4. Com percebo la realitat competitiva?
Conèixer quin és el nostre objectiu és primordial per a treballar, si no hi ha un objectiu marcat no podem progressar.
5.- Sé rectificar els meus errors i escoltar als meus col·laboradors i fins i tot als meus jugadors?
L’entrenador mai està solament mentre ell no vol, un greu error és aïllar-se dels altres membres de l’equip, cal saber escoltar i compartir opinions.
6.- Mantinc la motivació de tots els meus jugadors?
Tenir jugadors en l’equip que estiguin desmotivats per la seva falta de participació en els partits és molt negatiu per al grup, transmeten poca confiança i buscaran aliats que els ajudin a oposar-se a l’entrenador.
7.- Tinc clar a què vull jugar?
L’estil de joc d’un equip és el seu senyal d’identitat, si no ho tenim bé definit i marcat no podrem treballar-lo i estarem exposats a meres casualitats condicionades pel tipus de rival de torn. El nostre estil de joc no solament vindrà marcat per la nostra intencionalitat sinó que estarà totalment condicionat pel tipus de jugadors que disposem.
8.- I, per descomptat, has rebut una correcta formació?
Evidentment, no solament d’experiència viu l’entrenador. És molt important haver-se format adequadament en tots els apartats que comprenen el futbol. L’entrenador ha de ser una persona amb coneixements referits explícitament al futbol (tècnica i tàctica), complementats amb coneixements de condicionament físic (ha de ser sempre capaç de treballar l’apartat físic amb exercicis aplicats al futbol, no podem formar un atleta i després transformar-lo en futbolista, sinó que hem de formar a un futbolista amb capacitats físiques pròpies de l’esport que practica), i coneixements bàsics d’altres temes com la nutrició, els hàbits de vida saludable i la psicologia de l’esportista. Tot això no s’aprèn havent estat jugador, és important treure’s el títol d’entrenador i rebre formació oficial.
La resposta totes aquestes preguntes ens dirà si som un bon entrenador o no.
Recordeu que l’autoritat no és la imposició dels meus criteris “perquè si”, una idea protegida per un bon argument sempre ens donarà una autoritat major que una ordre a executar.
Per descomptat, tot això són solament alguns dels aspectes més importants per a arribar a ser entrenador, però no ho són tots, la figura de l’entrenador és complexa, sofisticada, variable i condicionada sempre per un grup, pel grup que dirigeix, així, el que amb un grup et funciona a la perfecció no significa que amb altre grup et vagi a funcionar igual.
L’entrenador perfecte és aquell que és perfecte per a aquests jugadors en concret, no té perquè ser-lo para tots els altres.
Existeix l’entrenador perfecte? I el jugador perfecte?
Futbol base: la formació 