Andoni Bombín, el seu bloc “Andoni Bombín i el futbol” ens proposa aquest exercici que us exposem a continuació.
El dribling és un element tècnic que ha d’utilitzar-se per a superar a un contrari i donar una bona solució tàctica. La RFEF el defineix com: “És l’acció tècnica que ens permet avançar amb la pilota, conservant-ho i desbordant a l’adversari perquè no intervingui en el joc”
Per tant qualsevol acció que per molt bé que s’executi no em serveixi per superar a un contrari no serà efectiva.
Per a això a part d’ensenyar la mecànica del gest cal ensenyar a utilitzar els regatejos en el moment oportú, i depèn que situació utilitzar un o un altre.
Normalment, sempre que es treballen els driblings es treballen de forma analítica, sense oposició i sense incloure moments de presa de decisió.
Tots sabem que l’aspecte oposició ha de ser un element fonamental per treballar bé els driblings perque és el que més s’apropa a la realitat, però també haurem de ser conscients que aquest mateix element pot dificultar molt en la millora tècnica de l’acció.
Per això anem a proposar els següents exercicis en els quals no apareix la figura del contrari però si que s’inclou un element de presa de decisió i interpretació.
Exercici 1:
Surten simultàniament dos jugadors cap a la pica. El jugador A sempre decideix quin dribling ha de fer i cap a on orientar-ho.
El jugador B ha de reaccionar el més aviat possible davant l’acció del jugador A per no xocar amb ell i superar la pica amb una acció tècnica de dribling.
Tenen la obligació d’alternar driblings i la lateralitat de les seves accions
Exercici 2:
El jugador A surt en conducció i ha de fer un dribling i sortir cap al costat on realitzi el moviment de suport el jugador B i donar-li una passada. El jugador B haurà d’aguantar a realitzar el moviment de suport quan l’altre jugador s’està aproximant a la pica.
El treball ideal de l’acció tècnica del dribling seria treballar-ho provocant la situació d’1:1.
Futbol base: la formació 