Des de “Sportmagister” ens arriba aquest article:
1. MARCAR OBJECTIUS GENERALS I PARTICULARS
Fixar-se objectius és imprescindible per a arribar a aconseguir-los. Primer hem de marcar-nos els objectius de grup que estaran reforçats pels objectius particulars.
Els objectius han de seguir les següents característiques:
• que siguin mesurables.
• que suposin cert repte.
• que siguin possibles.
• que siguin concrets.
• per a períodes curts.
En la fixació d’objectius cal seguir 4 passos:
• Anàlisis de tasques
• Determinar la forma d’avaluar-les
• Selecció d’objectius
• Establir rànquing d’objectius
2. COMPROMISOS AMB ELS ESPORTISTES
Assolir el compromís dels esportistes amb els objectius, és fonamental per a tenir èxit. Per a això es poden seguir els següents passos:
• Explicar-los els beneficis de fixar objectius i perseguir-los sistemàticament.
• Explicar-los els passos a seguir per a fixar els objectius i establir-los conjuntament.
• Ajudar-los a entendre els objectius fixats conjuntament.
• No emprar la intimidació per a fer-los acceptar els objectius.
• Donar suport totalment a l’esportista abans que pensar en l’èxit immediat de l’equip.
• Donar recompenses correctament administrades pel progrés individual i l’assoliment de les metes.
• Facilitar a l’esportista un pla d’acció.
• Assegurar-los uns mecanismes de control i avaluació, que els indiquin si estan treballant bé, el progrés assolit i quant li falta per a assolir totalment l’objectiu.
3. LA COMUNICACIÓ
La comunicació fluïda amb el grup i amb cadascun dels esportistes és necessària per a establir una correcta interrelació de l’entrenador amb els esportistes . Hem d’establir unes reunions de grup en les quals es parlin dels objectius de l’equip i es pactin unes formes de treball i uns compromisos.
Són necessàries també les converses personals amb cadascun dels integrants de l’equip, en les quals es parlarà de:
• els objectius particulars.
• la possibilitat que té cada esportista d’ajudar als companys de l’equip.
• la seva adequació als objectius del grup.
En l’entreno les indicacions que donem han ésser breus i clares i sempre ens hem d’assegurar de captar l’atenció del grup. Cal evitar caure en un llenguatge xaró.
I un últim consell, hem de parar esment a tots els integrants de l’equip, no només centrar-nos en els quals tenen més capacitats, i premiar l’esforç per sobre de l’èxit.
4. PRINCIPIS DIDÀCTICS A TENIR EN COMPTE
Perquè l’entreno tingui varietat i sigui motivant, hem de tenir en compte els següents principis:
• Evitar exercicis especials que requereixin un atenció personalitzada de l’entrenador.
• Establir una progressió adequada.
• Exigir una perfecció en la realització d’exercicis elementals.
• Exigir esforç i saber graduar-lo.
• Evitar cues i temps d’espera.
• Utilitzar material abundant i variat.
• Utilitzar circuits complementaris.
• Utilitzar formes de joc i formar grups petits.
• Treballar amb tots els alumnes alhora, evitant recorreguts de tornada inútils.
5. PARTS DE L’ENTRENAMENT
Estructurar adequadament l’entreno ens ajudarà a assolir els objectius marcats. Cadascuna de les parts tindrà també els seus objectius. Parts de l’entreno:
1 . Escalfament
2 . Preparació física.
3 . Preparació específica
4 . Preparació complementària
5 . Relaxació
En l’última part de l’entreno, habitualment cridada volta a la calma o relaxació, podem fer un repàs dels objectius de l’entreno i de la progressió que s’està assolint, alhora que es reforcen els assoliments aconseguits i es corregeixen les fallades que s’estan observant.
6 . PREPARACIÓ I RITME DE L’ENTRENAMENT
PREPARACIÓ DE L’ENTRENAMENT
Ja hem vist a l’inici de cada temporada o curs, realitzarem una programació general, en la qual marcarem els objectius generals i els mitjans per a assolir-los.
Per a cada sessió també realitzarem una preparació específica en la qual concretarem el/els objectiu/s d’aquest entreno i de cadascuna de les parts de la sessió, així com el material que volem utilitzar.
També prepararem els aspectes més conceptuals i de motivació que volem transmetre.
RITME DE L’ENTRENAMENT
Tenir fixades unes parts de l’entreno i uns objectius per a cada part, facilita que es pugui mantenir un ritme adequat de l’entreno que mantingui la motivació de l’esportista, alhora que se li treu tot el partit a la sessió. L’esportista ha de conèixer aquestes parts i els objectius perquè es pugui adequar al ritme que volem mantenir.
7. VALORS
Un indicador de qualitat esportiva, és la importància que li donem a la transmissió dels valors de l’esport. Com entrenadors, tenim una gran responsabilitat en l’educació dels nostres esportistes.
Assenyalem a continuació alguns d’ells, amb diverses característiques:
Esperit de lluita i superació constants
• Constància en l’esforç.
• Metes altes.
• Gaudir de l’esforç per superar-se.
Autocontrol
• Saber guanyar i saber perdre.
• Evitar crítiques
• Comprensió dels errors personals i aliens
• Reconèixer les pròpies errades
Respecte al reglament i a les decisions arbitrals.
• Joc net.
• Comprensió davant l’error de l’àrbitre.
• Reconèixer els errors.
Constància.
• Premiar la constància i no només les proeses.
• Motivar la tenacitat.
Recidumbre
• No admetre les queixes.
• Assistència a l’entreno a pesar del temps.
• Mantenir els compromisos adquirits.
Generositat.
• Exigir esforç.
• Lloar els serveis als altres.
• Premiar la qualitat en el treball.
• Cuidar el material esportiu.
Alegria
• Sentit de l’humor.
• Visió optimista davant les dificultats.
• Ajudar a pensar en els altres.
8. MATERIAL
Un bon indicador de la qualitat esportiva és la qualitat i la varietat del material utilitzat. Hem de tenir en compte les següents característiques:
• Possibilitat de tenir material variat i abundant.
• Bon estat del material.
• Neteja del material.
• Conèixer les múltiples utilitats que se li pot donar a un mateix material.
• Exigir ordre i cura del material.
• Controlar la correcta utilització del material per a evitar lesions i accidents.
• Fer participar als esportistes en el trasllat i la preparació del material per als exercicis, així tindrem llibertat per a orientar i corregir als esportistes.