L’Andoni Bombín en la seva web “Andoni Bombín y el futbol” ens parla d’aquest interessant tema.
Sense percepció no hi ha interiorització, sense interiorització no hi ha assimilació, i sense assimilació no hi ha MILLORA.
En el procés de millora del futbolista existeixen dos elements molt importants que són el binomi TALENT i CAPACITAT D’APRENENTATGE.
El talent és una capacitat innata que no es pot quantificar, és una qualitat que s’observa i es gaudeix. No hi ha cap estudi sobre aquest tema, però jo atribuiria el seu origen als gens, la personalitat i les experiències viscudes. El talent neix, es POLEIX i es PERFECCIONA.
La capacitat d’aprenentatge en canvi és en un alt percentatge entrenable i està al servei de tots els futbolistes encara que a diferents nivells. L’aspecte actitudinal (predisposició al treball, esperit de sacrifici, treball en equip, capacitat d’escolta, respecte…) juga un paper important en l’adquisició i millora d’aquesta capacitat.
És per això, que l’entrenament, els exercicis, les correccions que apliquem, les orientacions que donem als exercicis, etc. van a jugar un paper molt important dins de la millora del jugador de futbol.
Ja parlaré en l’article següent sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge en l’entrenament de futbol, però com a avanç avançaré que per tenir una assimilació efectiva i traslladable a la competició de l’après, l’aprenentatge significatiu és fonamental en aquest procés, el jugador ha de ser coneixedor i conscient del que aprèn perquè ho interioritzi i ho faci seu.
Moltes vegades el que s’aprèn sorgeix de la pròpia experiència, és descobert pel propi jugador o és après per imposició. Però en qualsevol dels casos l’entrenador és l’educador o mediador d’aquest procés i les correccions són un dels vehicles més apropiat per recórrer aquest camí.
Ja he parlat en l’articulo anterior de la riquesa que pot tenir un exercici a nivell de millora tècnica, tàctica, física, etc. al final al nivell FUTBOL que és un sumatori d’elements conformant un tot, la qual cosa implica que cada exercici haurà de tenir un sumes de correccions o orientacions.
Cal provocar que els errors formin part de l’aprenentatge. Un error no ha de ser el causant d’una brega, un element de por pel que pugui succeir. La fallada és un punt de reflexió, un problema al que cal donar una resposta perquè no pugui tornar a succeir.
Com hem d’actuar davant els fallada? com hem de corregir-los?
Passos a seguir:
1- Permetre que succeeixin: No ser directius en els exercicis, deixar que la pròpia dinàmica de l’exercici i el comportament dels jugadors siguin generadors d’errors. (la metodologia amb el tipus de tasques que es plantegi, jugaran un paper important perquè es provoquin aquestes situacions necessàries)
2- Fer preguntes: S’està aconseguint l’objectiu? per què? Que el jugador es qüestioni que alguna cosa no està sortint bé.
3- El jugador busca respostes: provocar que el jugador pensi i busqui vies de solució.
4- L’equip busca respostes: fer a l’equip particep de l’aprenentatge i que col·labori amb les seves solucions al conflicte.
5- L’entrenador orienta la solució: simplificar les situacions, fent paral·lelismes al·ludint a superfícies de contacte, orientacions, moviments… o qualsevol aspectes de futbol que li pugui ajudar al jugador a trobar la solució.
6- El jugador troba una solució: el jugador creu que té resposta per a aquest problema.
7- Posada en pràctica d’aquesta solució: el jugador experimenta en el joc amb la solució presa per comprovar l’eficàcia de la mateixa.
8- Confirmació per part de l’entrenador i explicació detallada de la solució: l’entrenador explica els perquès i dóna una informació més detallada sobre aquestes solucions.
Com s’observa durant tot el procés l’element important és el jugador, és el que aprèn, i l’entrenador solament orienta i intervé al final del procés amb l’aclariment de la solució oposada.
Cal tenir en compte que aquests errors solucionats es van a tornar a produir, això forma part de l’aprenentatge. I en molts casos de manera immediata serà el propi jugador o l’equip el que detecti l’error comès, i amb un simple esment del propi entrenador serà suficient perquè el jugador sigui conscient de l’error.
Acabaria amb unes recomanacions:
Sigueu conscients que els nens són éssers espontanis i que no cometen errors de manera intencionada.
Procureu que els errors no siguin generadors de por, la por és un opressor de gaudir, i recordeu que sense gaudir no hi ha interès de millora. Cuideu les formes de corregir.
Una solució immediata de l’entrenador dificulta el procés d’aprenentatge en el qual el jugador és partícep.
Tingueu paciència i gaudiu de les millores.
PERDRE temps a corregir = GUANYAR temps a aprendre
Futbol base: la formació 