Al bloc “Entrenadores de futbol” de Guillem Benarroch Arcos trobem aquest interessant article sobre els sistemes de joc del futbol a 7.
Aspectes generals:
CARACTERÍSTIQUES I OBJECTIUS DE L’ETAPA DE FUTBOL 7:
En futbol 7 existeixen diverses franges d’edat, els benjamins (8-9 anys) i els alevins (10-11 anys) i és important tenir en compte els objectius i peculiaritats de cada etapa i edat.
L’etapa benjamí és la primera etapa del nen futbolista, en la qual encara no assimila bé els conceptes i, és per això que, se’ls ha de donar les mínimes nocions de tàctica ja que a aquestes edats és molt difícil que comprenguin el que és un sistema de joc i els objectius en aquest sentit serien:
– Entendre el concepte d’atac, és a dir, en què consisteix atacar (anar cap a la porteria contrària) i perquè serveix (per aconseguir gol).
– Entendre el que és el posicionament, és a dir, com col·locar-se en el terreny de joc explicant que existeixen llocs per a cada jugador i quins són.
– Entendre el concepte de defensa, és a dir, en què consisteix defensar (tornar cap a la teva porteria) i perquè serveix (para no encaixar un gol) i com col·locar-se en el terreny de joc per aconseguir-ho.
– Entendre el que és el repartiment proporcional dels espais per saber on col·locar-se en el terreny de joc per evitar estar tots en el mateix lloc i deixar espais lliures sense ocupar.
L’etapa aleví és l’etapa on se li ensenya al nen futbolista, una evolució bàsica en el joc. Han de saber, comprendre i assimilar les fases del joc (defensar, crear i atacar). Aquests primers passos són la base per a un posterior desenvolupament més extens de la tàctica i dels sistemes de joc i els objectius en aquest sentit serien:
– Entendre que consisteixen els atacs i com es realitzen.
– Com aconseguir l’amplitud i la profunditat en el joc i perquè serveix.
– És l’etapa en què s’explica el desmarcatge (suport o ruptura) amb la finalitat de crear espais lliures i el marcatge, com es realitza i perquè serveix.
– Se’ls ensenya en conjunt a replegar-se, coordinant-se amb altres companys i a desplaçar-se mentre defensen amb moviments com la permuta, cobertura o basculacions (intercanvis de posicions i cobertures amb els companys).
ELS SISTEMES DE JOC EN L’ETAPA DE FUTBOL 7
Un dels aspectes més debatuts en el futbol base, fonamentalment en pre-benjamins i benjamins, és la idoneïtat d’utilitzar sistemes de joc, tal com s’entén en majors, i en el cas afirmatiu, quin és el millor per a aquestes edats.
Sobre aquest tema existeixen dues tendències:
a.- La que proposa la llibertat del jugador per sobre dels lligams que un sistema pot crear en el nen.
En clubs més modestos és important tenir la idea clara que el futbol és un joc de conjunt, en el qual tots els companys han de saber què fer a cada moment del partit, defensant o atacant, sent posseïdor de la pilota o no.
b.- La que opina que és millor donar un ordre al joc des de petits, i que els nens comencin a entendre la dinàmica del joc al més aviat possible, sense pensar que amb aquesta mesura al futbolista se li estigui “encotillant” en un lloc o en una idea predeterminada.
En clubs d’elit el millor seria comptar amb un estil de joc definit, on els jugadors entrenen, juguen i són captats d’altres equips per cenyir-se les seves qualitats a la idea general del club.
Conclusions:
El futbol 7 hauria de servir com un banc de proves i de formació més completa, gairebé integral, que persegueixi dotar al jugador d’una àmplia gamma de coneixements tècnic-tàctics i físic-psíquics, que difícilment van a poder donar-se en el futbol 11.
Es poden aprofitar els partits per aconseguir que els nens aprenguin a desembolicar-se en posicions diferents, que complementin les seves manques, que ajudin a posar-se en el lloc del company, per comprendre millor les característiques d’una posició determinada.
Per exemple, col·locar a un jugador ofensiu com a defensa per millorar la seva capacitat de sacrifici, de marcatge i recuperació de la pilota, avançar a un defensor a zones d’atac, on se li obliga a saber jugar la pilota, decidir en poc espai i temps, donant-li la possibilitat que finalitzi els atacs, etc.
Quan aquests nens futbolistes passin al futbol 11, tindran una versatilitat futbolística superior a la d’altres nens als quals se’ls ha especialitzat molt ràpid en una posició determinada. Que sàpiguen atacar i defensar i que ho facin amb sentit, abans que uns altres que només saben fer ben un d’aquests dos apartats tàctics.
El futbol és atac i defensa, quants més jugadors tinguem en el camp que sàpiguen fer les dues coses, majors possibilitats tindrem de guanyar trobades, fins i tot títols. I això s’ensenya des de molt petits.
Els sistemes de joc a la base (futbol 7), han d’estar orientats a ressaltar un determinat estil de joc, més enllà de l’ús de formacions numèriques que tants mals de cap donen en els grans.
CONSIDERACIONS GENERALS DELS SISTEMES DE JOC DE FUTBOL 7
Una de les principals característiques del futbol 7 és l’alta participació en el joc per part dels nens, per la qual cosa hauríem de buscar un sistema de futbol amb aquest distintiu, amb suports continus per afavorir la circulació de la pilota, i en conseqüència, que els nostres jugadors tinguin, en mesura dels possible, gran participació del joc i puguin expressar la seva creativitat i espontaneïtat.
Un sistema de joc ha d’acoblar-se als jugadors i no a l’inrevés, però si que és veritat que hi ha sistemes que afavoreixen més les triangulacions i la circulació de la pilota que uns altres, i és aquí on entra l’entrenador i l’estil de joc pel qual vulgui apostar.
En futbol 7 existeixen diferents tipus de sistemes de joc segons les seves línies:
– els de dues línies (1-3-3 i 1-4-2).
– els de tres línies (1-3-1-2, 1-3-2-1, 1-2-3-1, 1-2-2-2 i 1-1-3-2).
– els de quatre línies (1-1-2-1-2 i 1-1-3-1-1).
SISTEMA 1-3-3:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
És un sistema de joc en dues línies i la distribució més habitual d’aquest sistema correspon a la d’1 porter, 3 defenses i 3 davanters.
Els defensors són dos laterals, amb o sense recorregut ofensiu-defensiu, depenent del nivell físic-tècnic-tàctic dels nens, i un defensa central, que actua lliure de marcatge per facilitar les cobertures als seus laterals.
Els davanters són dos extrems, pegats a les bandes, de gran velocitat, bon regateig, bons “centres” a l’àrea i bona finalització dels atacs. S’explica a més amb un davanter centre de gran mobilitat a l’àrea, i molta capacitat de rematada.
És un sistema recomanat quan:
– Tinguem jugadors ràpids en l’equip.
– Tinguem més d’un jugador esquerrà en la plantilla.
– Disposem d’un bon defensa i d’un bon davanter, capaços d’abastar molt espai dins de la seva funció.
– No disposem d’un bon migcampista capaç d’aglutinar joc.
AVANTATGES DEL SISTEMA
– Senzillesa i claredat per explicar, entendre i desenvolupar les funcions de les dues línies de l’equip.
– Afavoreix l’amplitud i profunditat del joc ofensiu de l’equip.
– Afavoreix la realització constant d’1 x 1 en atacants, especialment en els davanters, a causa de la gran distància que hi ha entre companys.
– Actitud més agressiva per recuperar la pilota en l’inici de l’atac de l’equipo rival, en situar als nostres tres davanters molt prop dels seus defensors.
INCONVENIENTS DEL SISTEMA
– Poc domini del joc en el centre del camp.
– Excessiva distància entre els dos jugadors de la franja central.
– Desequilibri general.
-Excessiva separació entre línies i entre companys, en atac, afavorint la possibilitat del contraatac adversari.
-Poc escalonament ofensiu, que provoca joc en llarg fàcil de defensar quan no s’encerta en l’1 x 1.
-Dificultat per defensar el joc entre línies del rival.
CAPACITAT DEL SISTEMA PARA:
– Mantenir la possessió de la pilota: escassa.
– Imposar un ritme de joc propi: elevada (velocitat en bandes).
– Dominar els espais en el joc d’atac: elevada (en ambdues bandes i l’àrea, però no a la zona central).
– Dominar els espais en el joc defensiu: elevada (en zones retardades, escassa en franja central i centre del camp).
– Equilibrar les línies: escassa (només si estan molt juntes en defensar).
– Adaptar-se al futbol-11: escassa (només per a extrems i laterals).
SISTEMA 1-4-2:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
És un sistema de joc en dues línies i té el seu origen en l’1-3-2-1, en retardar a un mig centre a la línia de defenses, quedant l’equip amb un 1-4-1-1 o 1-4-2.
S’empra per aprofitar la seva afinitat amb la distribució del F11, especialment en equips de gran frevolesa defensiva, o davant rivals molt superiors en tots els aspectes.
La composició més habitual d’aquest sistema correspon a 1 porter, 4 defenses i 2 mitjos centres.
Els defensors són dos laterals, amb recorregut ofensiu-defensiu, que permeten donar-li solucions al joc en qualsevol aspecte. Els laterals que es repleguen i defensen prop de l’àrea, es transformen en dos extrems, en jugades alternes, aprofitant el seu potencial ofensiu i la seva velocitat.
I dos defenses centrals, que actuen d’igual manera que en futbol 11, és a dir, amb gran sentit de les cobertures i de l’inici del joc d’atac, amb bon desplaçament de la pilota, fortes en el joc aeri i contundents en els rebutjos.
Els migcampistes són dos, un més defensiu i l’altre amb més arribada a l’àrea rival, jugant tots dos un al costat de l’altre.
També els dos mitjos centres que juguen per davant de la defensa, poden ser creatius els dos i però han de coordinar les seves accions ofensives i defensives, escalonant-se en atac per iniciar-ho, arribant un a l’àrea a rematar i quedant-se l’altre en posicions de rebutgi i vigilàncies, alternant-se tots dos en aquestes funcions, ja que en cas contrari, l’equip quedaria desequilibrat i exposat a contraatacs rivals.
És un sistema recomanat quan:
– Disposem d’un equip de cort molt defensiu.
– Disposem de laterals de llarg recorregut.
– No disposem d’un bon migcampista capaç d’aglutinar joc, o si es disposa d’ell però és molt lent i es prefereix utilitzar-ho en posició més retardada per ajudar en defensa.
AVANTATGES DEL SISTEMA
– major similitud defensiva al funcionament tàctic del futbol 11.
– major solidesa defensiva al no aparèixer espais entre companys i línies.
– moltes possibilitats de sortir al contraatac.
– obliga al rival a disparar a porta des de molt lluny, ja que les zones properes a l’àrea estan ben ocupades i defensades.
INCONVENIENTS DEL SISTEMA
– en cas d’estar molt replegats, hi ha molta distància en recuperar la pilota, per arribar a la fiqui rival.
– precisa un gran esperit de sacrifici tant per defensar com per atacar.
– s’ha de tenir molt bé entrenat l’escalonament ofensiu per permetre la fluïdesa del joc, i la incorporació de jugadors a zones de rematada. En cas contrari, es corre el risc de perdre la pilota ràpida i passar la major part de la trobada defensant.
– poc domini del joc en el centre del camp.
– excessiva distància entre les línies.
– desequilibri general.
CAPACITAT DEL SISTEMA PARA:
– Mantenir la possessió de la pilota: escassa (tret que un davanter retrocedeixi).
– Imposar un ritme de joc propi: escassa (es pot jugar de forma molt sorprenent i al contraatac si es disposa de jugadors ràpids en bandes i davanters de molta mobilitat).
– Dominar els espais en el joc d’atac: escassa (només en zones de definició).
– Dominar els espais en el joc defensiu: elevada (per quantitat de jugadors en zona retardada, però no en el centre del camp).
– Equilibrar les línies: escassa (per no dominar el centre del camp).
– Adaptar-se al futbol-11 (pot assemblar-se al 4-4-2).
SISTEMA 1-2-3-1:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
És un sistema de joc en tres línies i té el seu origen en l’1-3-2-1, en avançar a un de les seves defenses a la línia de mig camp. S’empra per aprofitar la seva afinitat amb la distribució del F 11, especialment en equips de grans possibilitats ofensives, o davant rivals molt inferiors en tots els aspectes. És un sistema que tracta de ser el pas previ al F 11, en clubs que orienten el seu joc cap a la formació de l’1-4-2-3-1.
La composició més habitual d’aquest sistema correspon a la d’1 porter, 2 defenses, 3 mitjans i 1 davanter.
Els defensors són dues centrals, amb enormes qualitats per a les cobertures, molt ràpids i amb qualitat tècnica per iniciar el joc d’atac, forts en el joc aeri i contundents en els rebutjos.
Els mitjà acampadors són tres, dos en les bandes i un en el centre. Els de banda, o extrems, són ràpids, hàbils en el regateig, amb arribada a l’àrea i rematadors. El del centre té totes les qualitats d’un bon organitzador del joc, a més de bon posicionament tàctic, és a dir, sempre per darrere de la pilota en atac i defensa.
El punta ha de ser molt veloç, golejador, bo en els desmarcatges, amb qualitat per mantenir la pilota i sofert en el treball defensiu.
És un sistema recomanat quan:
– Disposem de jugadors amb qualitat tècnica.
– Disposem d’extrems ràpids i hàbils.
– Disposem d’un equip adaptat al joc de toc i desmarcatge.
– Disposem d’un equip adaptat al joc defensiu d’ajudes i cobertures.
AVANTATGES DEL SISTEMA
– Major similitud ofensiva al funcionament tàctic del futbol 11, amb excel·lent escalonament de posicions que permet mantenir la possessió de la pilota i la seva progressió cap a la porteria adversària.
– Major agressivitat defensiva en poder pressionar fins a amb 4 jugadors l’inici de l’ataqui rival.
– Majors possibilitats d’aconseguir gol en recuperar un gran nombre de pilotes en camp contrari.
INCONVENIENTS DEL SISTEMA
– Massa espai lliure entre els dos defenses i el porter.
– Precisa d’una alta intensitat de joc, la qual cosa obliga a un grau molt alt de concentració.
– Molt espai de joc a cobrir pels extrems.
– Qualsevol error en la pressió propiciarà un contraatac del rival, amb moltes possibilitats que acabi en gol., a causa de l’avançament de línies en voler recuperar la pilota.
– Poca arribada a l’àrea si els mitjans no acompanyen al davanter.
– Dificultats defensives si no es posseeixen bons defensors.
– Dèficit defensiu en bandes.
CAPACITAT DEL SISTEMA PARA:
– Mantenir la possessió de la pilota: molt elevada (els jugadors de les dues primeres línies estan disposats en forma de “W”, afavorint les ajudes).
– Imposar un ritme de joc propi: elevada (sempre que es tingui una alta possessió de pilota i possibilitat de canvis de ritme).
– Dominar els espais en el joc d’atac: elevada (perquè queden ocupades totes les zones).
– Dominar els espais en el joc defensiu: mitjana (pugues haver-hi problemes si els mitjans de banda s’incorporen a l’excés o si el migcampista no té bons dots defensius).
– Equilibrar les línies: elevada (és un sistema compensat perquè és l’únic en el qual es juga amb més jugadors en la línia mitjana).
– Adaptar-se al futbol-11: elevada (per als sistemes més habituals, 4-4-2, 4-2-3-1 i sistemes amb tres defenses).
IMPORTÀNCIA D’AQUEST SISTEMA DE JOC EN RELACIÓ Al FUTBOL 11
a.- Aquest sistema de joc és un dels més utilitzats actualment per escoles de futbol ja que permet una ocupació racional del terreny de joc, dotant als jugadors de la capacitat suficient com per poder complir tant les funcions defensives com a ofensives que es presenten al llarg d’un partit.
b.- Aquest sistema simula el joc en futbol mitjançant un sistema 1-4-2-3-1, però eliminat la línia defensiva i acostumant així els nens de les categories més petites a realitzar un treball defensiu i ofensiu en la línia de mitjans i davantera.
c.- Durant l’etapa de formació, en la qual la polivalència dels jugadors és una part important, els jugadors aprenen les posicions que hauran d’ocupar en el futbol 11 i en aquest sistema de joc es treballa molt bé la posició de central amb defensa zonal i es comença a introduir el jugador com a lateral o extrem, depenent de les seves qualitats, igual que la figura del davanter centre o mitja punta.
d.-Aquest sistema és el que més s’assembla al futbol 11. És el sistema ideal per als equips que volen jugar i tenir la pilota, saber que fer amb ell i iniciar des d’enrere. A més té pràcticament totes les posicions del futbol 11: defensa, jugadors de banda (carrilers, interiors, laterals que s’incorporen, extrems), mitjà centro organitzador i punta o davanter.
i.- Enfront dels sistemes amb tres defenses que inicien amb tres, en aquest sistema s’inicia amb quatre, els dos defenses més els dos jugadors de banda, que al costat del mig centre permeten fer perfectament la serra.
f.- Els jugadors capten de seguida tot el treball de cobertures i permutes, i els suports; tant dels dos defenses com de defensa a banda o interior.
g.- És el millor sistema per crear un mitjà centro organitzador amb dos suports per darrere , altres dos per banda i un per davant.
h.- En voler la pilota, el punta aprèn els dos desmarcatge, tant de suport com de ruptura.
i.- Es troba equilibri a tot arreu del camp, i el que és més important, superioritat en el mig camp ja que el que volem és tenir la pilota i dominar a l’equipo rival. Que els jugadors pensin i sàpiguen que cal fer.
j.- El pitjor d’aquest sistema és que fa treballar molt als jugadors de banda o interiors, però després és un treball que es veu en el f-11 doncs es creen bons laterals que s’incorporen, o bandes o extrems ja que la funció és semblada.
k.-En defensa aprenen tant a treballar en línia com el treball del lliure ja que normalment un marca i l’altre fa les cobertures per darrere.
SISTEMA 1-3-1-1:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
És un sistema de joc en tres línies i té el seu origen en l’1-3-3, explicat anteriorment. Amb la intenció d’escalonar el joc defensiu i ofensiu, repartint una mica millor l’espai, es retarda la posició d’un dels davanters fins al centre del camp, equilibrant a la línia defensiva amb l’ofensiva.
Sistema molt equilibrat encara que aparentment excessivament ofensiu però que ben desenvolupat t’aporta superioritat en totes les zones del terreny de joc, i sobretot a nivell ofensiu i defensiu en les bandes.
La distribució més habitual d’aquest sistema correspon a la d’1 porter, 3 defenses, 1 mig centre i 2 davanters.
Els defensors són dos laterals, amb o sense recorregut ofensiu-defensiu, depenent del nivell físic-tècnic-tàctic dels nois, i un defensa central, que actua lliure de marcatge, amb gran sentit de les cobertures i de l’inici del joc d’atac.
Apareix una línia nova, ocupada per un mig centre, amb capacitat per generar el joc ofensiu, ben posicionat, jugant per darrere de la pilota, destacant per ser un bon passador en curt i en llarg, rematada llunyana, bona arribada a l’àrea, i esperit de sacrifici per defensar.
També es pot jugar amb un mitja punta per davant dels tres defensors, perquè s’habituï a defensar prop de la seva àrea, replegar després de cada atac i millorar el seu nivell defensiu general.
Els davanters són dos. Es caracteritzen per la seva gran mobilitat, facilitat per als desmarcatges, velocitat en les seves accions i alt nivell de rematada. També col·laboren en el joc defensiu, complicant amb la seva pressió l’inici de l’ataqui adversari.
D’altra banda dota al punta de mobilitat cap a les bandes, ja que en els sistemes d’un només davanter, si el punta cau a banda, Qui queda en zona de rematada?, ha de ser una incorporació del centre del camp que en Alevins podem trobar, però en Benjamins, encara els falta aquesta força.
És un sistema recomanat quan:
– Disposem de jugadors ràpids (laterals) o de molta mobilitat (davanters).
– Vulguem practicar un joc ofensiu a partir de la sorpresa generada per la incorporació dels laterals.
– Vulguem practicar un joc defensiu a partir del replegament de la línia de tres i les ajudes del mitjà.
AVANTATGES DEL SISTEMA
– Distribució més racional de l’espai de joc, permetent millor escalonament dels jugadors.
– Reducció de les distàncies entre línies i entre companys.
– Millora de les possibilitats del joc en atac i defensa.
INCONVENIENTS DEL SISTEMA
– Excessiu joc pel centre, si no es disposa de laterals amb recorregut ofensiu.
– Massa terreny a ocupar pel mig centre.
– Molt espai per defensar i atacar pels laterals.
– Exigeix un major treball tàctic per coordinar les accions col·lectives, ofensives i defensives.
– Pot haver-hi dèficit defensiu si els laterals no coneixen el seu paper a la perfecció.
– Massa recorregut per als jugadors de banda.
– Poques ajudes al centre del camp.
CAPACITAT DEL SISTEMA PARA:
– Mantenir la possessió de la pilota (dependrà de la capacitat dels laterals per equilibrar).
– Imposar un ritme de joc propi: elevada (sorpresa i velocitat per banda, toc amb el mitjà, recerca directa dels davanters, etc).
– Dominar els espais en el joc d’atac: elevada (a l’àrea; en les altres zones dependran de les característiques dels jugadors).
– Dominar els espais en el joc defensiu: elevada (davant replegament, encara que *uede haver-hi problemes si els laterals es repleguen poc).
– Equilibrar les línies: elevada.
– Adaptar-se al futbol-11 (per a sistemes amb dos davanters i *carrileros).
DIFERÈNCIES ENTRE EL SISTEMA 1-3-3 I EL SISTEMA 1-3-1-2
– L’1-3-3 es caracteritza per tenir: porter, central, dos laterals, mig centre i dos jugadors de banda o interiors i renuncien clarament al punta. Ho juguen els equips eminentment defensius. Tots per darrere de la pilota, i el que s’intenta és robar i sortir al contraatac per bandes, això, sí es roba la pilota. Es renuncia per complet a jugar la pilota i s’intenta robar i muntar un contra.
– L’1-3-1-2 es caracteritza per: porter, central, dos laterals, un mig centre, i dues puntes o extrems sempre per davant del mig centre. El que caracteritza aquest sistema és intentar robar la pilota el més amunt possible pressionant amb els dos davanters la defensa contrària. El problema d’aquest sistema és que en pressionar tan a dalt, si no es roba la pilota, sovint et trobes en inferioritat defensiva d’un 3 contra quatre, i com el rival sàpiga fer bé les diagonals el joc es complica. Per això, en atac, el sistema és molt bo i ofensiu perquè es fica molta pressió a dalt amb els dues puntes creant o aprofitant els espais, i amb les incorporacions dels laterals.
SISTEMA 1-3-2-1:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
És un sistema de joc en tres línies i té el seu origen en l’1-3-1-2, en retardar a un punta amb el propòsit de reforçar el mig camp, millorant la distribució de l’espai i dels esforços en aquest lloc del terreny de joc.
La composició més habitual d’aquest sistema correspon a la d’1 porter, 3 defenses, 2 mitjos centres i 1 davanter.
Els defensors són dos laterals, amb o sense recorregut ofensiu-defensiu, depenent del nivell físic-tècnic-tàctic dels nois, i un defensa central, que actua lliure de marcatge, amb gran sentit de les cobertures i de l’inici del joc d’atac.
Els migcampistes són dos, un més defensiu i l’altre amb més arribada a l’àrea rival, jugant tots dos un al costat de l’altre.
Finalment, es disposa d’un punta, de molta mobilitat, gran facilitat per a desmarcatges de suport i ruptura, bon nivell per jugar d’esquena a la porteria contrària, veloç i enorme capacitat rematadora.
Aquest sistema pretén millorar l’ocupació del terreny de joc, oferint una major solidesa defensiva en jugar tots els seus elements més junts. S’apropa molt més a la idea de joc del futbol 11, amb dos laterals que s’incorporen a l’atac, dos mitjos centres amb funcions molt semblades al F 11, i un punta que s’acostuma a jugar en solitari, oferint possibilitats als companys que arriben des d’enrere.
En aquest sistema estan presents totes les línies que es van a trobar en el Futbol a 11 (porter-defensa-mitjana-davantera) i aquest sistema és bastant comú per a equips que volen tenir un gran control del joc defensiu, tancant els espais i buscant contraatacs ràpids. Encara que si es té un equip molt ofensiu, o si es va perdent, es pot passar a un 1-2-3-1 sense cap problema.
És un sistema recomanat quan:
– Disposem d’un equip de cort molt defensiu.
– Disposem de laterals de llarg recorregut.
– Realitzem un joc al contraatac i directe cap a un davanter de qualitat.
– Volem abrigallar a algun defensa o migcampista lent o amb problemes en el marcatge.
AVANTATGES DEL SISTEMA
– Major similitud al funcionament tàctic del futbol 11
– Millor distribució d’espais i d’esforços.
– Millora de l’eficàcia defensiva en romandre més junts inicialment.
– Millora de la possessió de la pilota al no existir excessives distàncies entre companys i sí un millor escalonament de les seves posicions.
– Possibilitat d’aprofitar espais lliures en contraatacs.
INCONVENIENTS DEL SISTEMA
– En atac, poques ajudes al punta si no està ben organitzat i entrenat aquest aspecte del joc.
– Exigeix un major treball tàctic per coordinar les accions col·lectives, ofensives i defensives.
– Poca capacitat ofensiva i poca presència a l’àrea contrària.
– Massa recorregut per als jugadors de banda.
CAPACITAT DEL SISTEMA PARA:
– Mantenir la possessió de la pilota (només en camp propi).
– Imposar un ritme de joc propi (lent en defensa i ràpid en atac, amb sortides al contraatac).
– Dominar els espais en el joc d’atac: escassa (poca arribada encara que amb domini en el centre del camp).
– Dominar els espais en el joc defensiu: elevada (tant en la línia defensiva com en el centre del camp).
– Equilibrar les línies: (només en el joc defensiu).
– Adaptar-se al futbol-11 (només per a sistemes defensius com el 4-3-2-1 o els sistemes amb 5 defenses).
SISTEMA 1-2-2-2:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
És un sistema de joc en tres línies i es tracta d’una variant del sistema 1-4-2 però amb els laterals més avançats, podent fer diferents funcions depenent de l’acció o de la tasca encomanada.
La distribució més habitual d’aquest sistema correspon a 1 porter, 2 defenses centrals (dret i esquerre), 2 mitjans i 2 davanters.
Poden actuar com a laterals (l’única diferència pel que fa al sistema 1-4-2 seria la posició d’inici una mica més avançada), com a mitjans de banda (alliberarien als davanters de part de treball defensiu i d’ajudes al centre del camp) o com a extrems (aportant llavors un estil molt ofensiu. En tal cas, es faria necessària la posició d’un dels davanters com mitjapunta, més retardat que l’altre).
LES RECOMANACIONS, ELS INCONVENIENTS I LES DIFERENTS CAPACITATS DEL SISTEMA SÓN MOLT SIMILARS A:
– Les del sistema de joc 1-4-2, si els jugadors de banda actuen més com a laterals.
– Les del sistema del famós “quadrat màgic” de Luxemburg, si els jugadors de banda actuen més com a migcampistes.
– Les del sistema 1-2-3-1, si els jugadors de banda actuen més com a extrems i un dels davanters retrocedeix a la posició de mitjapunta.
SISTEMES 1-1-3-2, 1-1-2-1-2 I 1-1-3-1-1:
SISTEMA DE JOC 1-1-3-2
És un sistema de joc en tres línies i la distribució més habitual d’aquest sistema correspon a la d’1 porter, 3 defenses i 3 davanters.
ÉS UN SISTEMA RECOMANAT PARA:
– Equips molt superiors als seus rivals a les seves seus o en segons temps de partits totalment resolts.
– Presència d’un defensa d’excel·lents qualitats.
– Joc molt ofensiu i amb possibilitats d’arribada per a tots els jugadors.
INCONVENIENTS DEL SISTEMA
– Desequilibri.
– Gran dificultat per defensar les zones properes a la nostra àrea.
– Dificultat del jugador per adaptar-se.
CAPACITAT DEL SISTEMA PARA:
– Mantenir la possessió de la pilota: escassa (en camp propi, excepte equips molt tècnics).
– Imposar un ritme de joc propi (és possible crear un ritme molt elevat i amb presència contínua en camp contrari).
– Dominar els espais en el joc d’atac (pugues haver-hi aglomeració de jugadors en algunes zones).
– Dominar els espais en el joc defensiu: escassa (tret que es jugui en camp contrari. La capacitat per pressionar és la més elevada de tots els sistemes).
– Equilibrar les línies (molt escassa).
– Adaptar-se al futbol-11 (molt escassa).
SISTEMA DE JOC 1-1-2-1-2:
És un sistema de joc en quatre línies i la distribució més habitual d’aquest sistema correspon a la d’1 porter, 1 defensa central o lliure, 2 defenses laterals, 1 migcampista i 2 davanters.
Les funcions i moviments dels jugadors és el següent:
– El porter ha de saber jugar avançat, augmentem amb això la concentració del porter i obliguem a jugar amb els peus.
– Un defensa central o lliure, atent i que vagi ben al tall, a més està obligat a oferir-se, recolzar i treure la pilota controlada ( en aquesta posició és importantíssim que el jugador se senti valorat i oferir-li un bon ventall de possibilitats de CREAR FUTBOL ) juga amb l’avantatge de tenir dues línies per davant molt properes, la dels laterals i la del mig centre.
– Dos defenses laterals forts, ràpids, amb bona passada i bon centre. Cal treballar els desdoblaments d’una forma especial i insistir en jugades personals sorprenents. S’ha de treballar el xut i les jugades a pilota parada, còrners, mancades, etc
– Un mig centre, el jugador més intel·ligent de l’equip, pel qual passen gran part de les jugades d’atac i ofereix el seu suport als laterals en les jugades defensives.
– Dos davanters amb capacitat per finalitzar les jugades amb eficàcia.
SISTEMA DE JOC 1-1-3-1-1:
És un sistema de joc en quatre línies i la distribució més habitual d’aquest sistema correspon a la d’1 porter, 1 defensa lliure, 3 defenses, 1 migcampista i 1 davanter.
Les funcions i moviments dels jugadors és el següent:
– Defensa lliure: cobertures a la segona línia defensiva. Rapidesa en el tall i visió de joc.
– Defenses laterals: participar tant en tasques defensives com a ofensives (carrilers).
– Defensa central: cobertura al migcampista i velocitat desplaçament de la pilota cap al migcampista.
– Migcampista: organització i distribució del joc. Participar en defensa i atac.
– Davanter: iniciar la primera acció defensiva exercint pressing sobre la pilota i definir les jugades d’atac.
Futbol base: la formació 