Malauradament sempre que es parla dels àrbitres de futbol és amb motiu d’algun incident en el seu acompliment, que ha causat, “danys”, irreparables per a algú.
Al Mundial de Sud-àfrica van succeir “esdeveniments” que van ser viscuts en els respectius països, amb la intensitat i emotivitat que genera la injustícia en les decisions arbitrals. Voldria aprofitar aquesta oportunitat que em facilita el protagonisme que dóna els errors comesos, per reflexionar sobre determinats conceptes que crec són de vital importància en el desenvolupament de la vida tal com avui s’entén i que tenen un important reflex en el món dels àrbitres de futbol:
1. Les instituciones
La única forma possible de la vida en societat es fonamenta en l’existència d’institucions de diversa índole que facin possible el funcionament social. Això és així des de les societats més primitives, fins al segle XXI, l’important és la força que han de tenir aquestes institucions i la forma de regular-les perquè aquesta força no s’apliqui de forma incorrecta.
Qui governa als àrbitres? Qui els tria i de quina manera? Qui els dota de les eines necessàries per poder exercir adequadament la seva tasca? Com se’ls forma? ¿Quins són els principis ètics que regeixen a aquest òrgan de govern d’àrbitres?
Crec que les respostes a aquestes i altres qüestions bàsiques, haurien de ser els fonaments en els quals construir una institució tan essencial per al funcionament d’una activitat, en aquest cas esportiva, com és el conjunt d’àrbitres.
2. La necessitat d’un àrbitre
Sempre que es produeix una activitat lucrativa o no, en la qual intervenen diversos “actors” apareix la inevitable necessitat d’un tercer que decideixi en els conflictes. En molts casos, aquesta figura recau en els caps o responsables. És molt difícil trobar l’autoregulació i resolució autònoma d’incidències en un col•lectiu. En la meva opinió per concebre la vida en societat cal parlar de l’existència d’àrbitres. En el futbol són part essencial i determinant.
3. La justícia
La justícia és cega es diu, i quan així ho expressem estem indicant que justícia i objectivitat són consubstancials. Hi ha institucions que estableixen unes regles o normes i mitjançant àrbitres formats en aquestes regles, es decideix sobre l’esdevingut amb total objectivitat i d’acord amb la informació disponible per a la presa de decisió. Que difícil és ser objectiu!, Això en si mateix, té un altíssim nivell de dificultat, però a més és que el nivell d’informació necessari per decidir i el temps de decisió són molt escassos en el món del futbol i si això és així per què no plantegem solucions a aquest problema.
4. L’error humà i els mètodes per intentar limitar-lo
No és comprensible que en el cas del futbol no s’apliquin solucions tecnològiques a situacions que no haurien de tenir ni la més mínima dificultat per a ser clarificades com per exemple, “els gols fantasmes” o per a què parlar dels fora de joc. Per què sotmetem als àrbitres a una decisió desinformada quan es pot resoldre amb informació fefaent?
5. Els tòpics interessats
És molt habitual que es justifiqui la no utilització d’eines tecnològiques en assistència de l’equip arbitral amb arguments que no tenen fonament com: “això és el que dóna vida al futbol”, “el que crea interès i polèmica”, “és el mètode tradicional i modificar-lo donaria molta lentitud al joc “, si tots els arguments són aquests o semblants…
6. L’equilibri vs la parcialitat
És missió de l’àrbitre intentar evitar que el joc evolucioni per àmbits aliens al reglament. La seva missió és equilibrar, tranquil•litzar, que no alentir el joc. Cal deixar competir amb força però netament, i cal també eliminar qualsevol tipus d’actuació punible. Però, que difícil és la imparcialitat quan s’està veient jugar al nostre equip, que habitual és sentir comentaris totalment contraposats sobre una mateixa jugada quan parlen aficionats d’equips contraris, això vol dir que l’equilibri i l’objectivitat està gairebé sempre renyida amb l’emoció que sentim quan parlem del nostre equip.
7. El respecte
L’àrbitre necessita per poder ser eficient, crear la confiança i el respecte necessaris per exercir la seva funció. És cert que gaudeix del poder atorgat a la seva funció però si no genera autoritat, el seu exercici estaria seriosament afectat. També cal que l’àrbitre tracti amb respecte als jugadors i tingui cura del respecte que uns han de tenir amb altres, en benefici de l’espectacle. Una cosa és competir i una altra el menyspreu i la falta de respecte.
8. La força de la mentida
Que difícil és interpretar el que és realitat i el que és mentida quan el que pretén enganyar és un veritable expert en la matèria (malauradament en molts casos es denomina “habilitat”, “experiència”, o “mestria”, cosa que només han de tenir el qualificatiu de vergonya). La provocació dissimulada, l’agressió encoberta, la teatralitat intencionada, són premiats en molts casos per les aficions i com a conseqüència d’això són justificats per molts. Per als àrbitres és molt difícil de distingir, però en moltes ocasions, a posteriori, es descobreix l’engany, en aquests casos sempre haurien d’actuar les institucions pertinents i castigar molt severament l’autor i al seu equip, per tal d’eradicar dels camps les actuacions teatrals i els comportaments provocadors i enganyosos.
9. La violència
És en aquesta matèria on l’àrbitre ha d’actuar ferma i decididament per evitar-la amb actuacions preventives i en el pitjor dels casos, castigar amb tota duresa i sense cap tipus de consentiment. Però hi ha un altre tipus de violència on els àrbitres i les institucions tenen un gran camp d’actuació, i és la violència que es genera a les grades. Cal establir càstigs sempre exemplars que facin de les grades, el lloc agradable des d’on ens agrada veure l’espectacle del futbol.
10. La humilitat
El poder és el major enemic del que l’ostenta, per això és en la humilitat, en els comportaments i en l’escenificació d’aquests, on es manifesta la grandesa de l’autoritat. Els àrbitres tenen molt a avançar en aquest camp.
En fi, demano disculpes per haver volgut parlar de tants valors al voltant dels àrbitres i com a conseqüència d’això no haver aprofundit en cap deixant molts temes en l’aire. Però he volgut obrir el tema a la reflexió per declarar un suport a la professió d’àrbitre i una profunda crítica a les institucions del món del futbol que tant mal fan amb la manca de construcció necessària per exercir aquesta activitat i amb el poc respecte i suport a les persones que l’exerceixen amb il•lusió i professionalitat.
Futbol base: la formació 