1.- L’èxit de l’entrenador no és proporcional als partits que guanya, sinó al nombre de nens que es diverteixen fent esport amb ell.
2.- Treballant amb nens tot és possible. El petit creix, el dolent millora, l’entremaliat atén, el modest guanya campionats…
3.- Cap entrenador té dret a tancar-li les portes a un nen que vol fer esport amb ell. Tots són vàlids, tots juguen. Paciència, no cansar-se mai de repetir.
4.- Entendre les prioritats que han de regir la vida d’un nen al marge de l’esport: estudiar, divertir-se, estar amb la família…
5.- Cada entrenament és una festa. Inventar els exercicis és molt més interessant que copiar-los. Millor si són dinàmics, entretinguts i amb un perquè; que no tallin la creativitat del nen. Afavorir la competició. Ensenyar a competir amb esportivitat, a perdre i a guanyar.
6.- Qui diu que l’única cosa que pot fer un equip és esport? Hi ha moltes més formes de passar-ho bé i aprendre junts. Per què perdre-les?
7.- Els problemes externs (amb club, pares, àrbitres, federacions…) no han d’arribar mai als nens.
8.- L’entrenador ha de saber que és exemple per als nens les 24 hores del dia. En la seva 
relació amb la gent, en els seus hàbits, els seus estudis, el seu vocabulari, el seu caràcter… Ells, sense adonar-se, ho imiten tot sense distingir entre el que és correcte i el que no.
9.- La millor formar de progressar com a entrenador és assumir personalment la culpa de tot el dolent que li passi a l’equip, afrontar els problemes i trobar solucions creatives que transformin aquests problemes en virtuts.
10.- Treballar més i millor cada dia, amb exigència i disciplina. Les recompenses arriben si no les esperes.
entrenadordefutbol.blogia.com
Futbol base: la formació 