QUÈ SOL SUCCEIR QUAN ES COMPETEIX PER GUANYAR?
Se sol seleccionar a jugadors que estan accelerats en les seves capacitats físiques, especialment als més forts. Ells són els titulars.
Es dóna menys importància a la seva habilitat tècnica, a l’assistència regular, a la seva actitud i esforços en els entrenaments i al comportament dins del grup
Hi ha menys possibilitats pels menys forts físicament, pels més joves, pels mes retardats en el seu desenvolupament i menys capaços. El futbol és antidemocràtic.
Des dels 8 anys es dóna una desmesurada importància a la tàctica col·lectiva.
S’aplica sempre el mateix sistema de joc.
Es busca immediatament la profunditat en el joc d’atac. L’equip té pressa i juga més ràpid del que és capaç.
Es juga molt verticalment i s’empren freqüentment i preferiblement passades llargues (també el porter buida amb el peu).
Poques intencions per construir el joc. Freqüentment la pilota no passa pel mitjà del camp i va directament als atacants, mitjançant passades llargues.
Es realitzen pocs canvis d’orientació en les accions ofensives.
El responsable és un entrenador/tècnic que instrueix amb la finalitat de guanyar el partit i el campionat.
El jugador ha d’obeir al tècnic que mana des de la línia lateral.
A la recerca de la victòria ensenya a ser deslleial, fer paranys, ser deshonest i enganyar als contraris i a l’àrbitre. Les finalitats justifiquen els mitjans.
Es juga més contra que amb la pilota. No hi ha temps i espai per a despistes.
Prematura especialització en una determinada demarcació o rol. Juguen sempre els mateixos i poc els suplents.
S’exposa al jove prematurament a la competició dels adults. Dura anys fins que desenvolupi els mateixos hàbits que demostren els adults en el joc 11 contra 11.
Es dóna una desmesurada importància al treball físic perquè així s’aconsegueixen més ràpidament resultats.
Per poder guanyar preval en els entrenaments l’aplicació de la metodologia tradicional.
Es valora més l’esportiu que les persones. S’accepten freqüentment comportaments discutibles per aconseguir bon resultat.
QUÈ SOL SUCCEIR QUAN ES COMPETEIX PER FORMAR?
Tots juguen i no solament els més forts. Es prefereix a jugadors amb perspectives en el maneig de la pilota i intel·ligència.
El bon comportament fos i dins del camp és un dels criteris per a la selecció així com la voluntat d’esforçar-se.
Tots tenen els mateixos drets per jugar independentment del seu físic i capacitat. El futbol és democràtic.
El partit serveix per avaluar el grau d’habilitat i guanyar experiència en la tàctica.
Es varia freqüentment el sistema de joc.
Preval la cultura de mantenir la possessió de la pilota. No hi ha pressa en el joc.
Tots els jugadors toquen la pilota. Prevalen passades curtes i suports curts. El porter sol servir la pilota amb la mà.
La pilota avança generalment de la defensa als mitjà acampadors i d’ells als atacants, basant-se el joc en els principis de comunicació i cooperació.
Amb l’objectiu de crear espais per a la penetració, es canvia freqüentment l’orientació en l’atac.
El responsable és un formador que estimula amb la finalitat de millorar el rendiment del jugador i del seu equip.
El jugador realitza la propera acció en funció del que ell ha observat i decidit. No decideix el tècnic per a ell.
S’ensenya l’esportivitat, a l’honestedat, a respectar el reglament i ser lleial en les confrontacions amb els adversaris.
Es juga amb la pilota, acariciant-ho. Hi ha temps per executar fintes i utilitzar la seva fantasia i imaginació.
Tots reben diverses oportunitats, experimenten diversos llocs i rols en la competició. Juguen tots, independentment de la seva qualitat.
S’adapta la competició en cada fase de l’evolució del nen a les seves capacitats físiques i intel·lectuals.
Es busca respectar la naturalesa del nen i es milloren les capacitats condicionals i *coordinativas amb una gran varietat de jocs.
Per poder formar millor al jugador ha de prevaler en les pràctiques l’aplicació de la metodologia activa.
Es dóna prioritat a la formació de la persona per mitjà de l’esport. S’utilitza l’esport com una escola de la vida.
(Opinions extretes del llibre “FUTBOL A la MESURA DEL NEN”, de Horst Wein).
D’AQUESTES DIFERÈNCIES PODRÍEM EXTREURE LES SEGÜENTS CONCLUSIONS:
En les categories de formació, la pràctica d’un joc de bona qualitat haurà d’estar per sobre dels resultats esportius, perquè per ensenyar a jugar bé és necessari oblidar els resultats i estar disposats a córrer riscos tàctics, encara que l’equip adversari marqui gols. És important comprendre que el joc és una extensió del procés d’entrenament.
Buscar sempre la victòria, amb gran acompliment i determinació, intentant sempre jugar de la millor forma possible i mai intentar guanyar a qualsevol preu, com si guanyar ara anés el més important.
No hem de donar gran importància a la derrota, doncs perdre és sempre una possibilitat que existeix en el transcurs d’un partit i mai hi ha garanties de guanyar. Però si algú ens guanya, que sigui l’equip que millor joc a desenvolupat, però mai perdre per no haver lluitat amb totes les nostres forces. Els nostres jugadors no es consideraran derrotats si han donat el millor de si mateixos i van fer tot el possible per aconseguir la victòria.
Guanyar no és tan bo o important com sembla, ni perdre tan dolent. No es pot associar d’una forma simplista la victòria amb l’èxit i la derrota amb el fracàs, ja que tot depèn de com un equip aconsegueix aquests resultats, perquè es pot guanyar jugant molt mal i en un ambient poc agradable, i perdre jugant molt bé i amb un bon esperit del grup.
Cal aprendre a jugar com si fos un entrenament i a entrenar com el seu fos un partit.
Guanyar és la conseqüència de jugar bé, per tant hem d’estar motivats i pensar a jugar sempre tan bé com sigui possible, perquè els resultats apareixeran en el moment oportú, com la fruita madura que cau pel seu propi pes.
La música en el vestuari abans dels partits és alguna cosa que podem considerar com una tradició. Molts dels equips tenen fins i tot un jugador designat que s’encarrega d’anar preparant els discos de música per a cada partit.
1.- L’èxit de l’entrenador no és proporcional als partits que guanya, sinó al nombre de nens que es diverteixen fent esport amb ell.
relació amb la gent, en els seus hàbits, els seus estudis, el seu vocabulari, el seu caràcter… Ells, sense adonar-se, ho imiten tot sense distingir entre el que és correcte i el que no.
L’entrenador ha de comprendre quin és la funció que tenen els partits en el context de l’activitat del seu equip i, conseqüentment, planificar els partits perquè compleixin aquesta funció.
ser conscient que hi haurà alguns aspectes del joc que no sortiran com li agradaria: en uns casos, perquè serà el normal considerant el nivell dels jugadors, ja que no podran fer més del que són capaços; en uns altres, perquè serà el normal tenint en compte que en aquest esport existeix un inevitable marge d’errors que ha d’acceptar-se; és a dir, per molt bé que estiguin preparats els jugadors, i per molt bé que juguin, es produiran errors en aspectes del joc que dominen, tal com els ocorre als millors jugadors professionals.
Futbol base: la formació 