He tingut el privilegi de col·laborar durant molts anys amb diferents entrenadors del futbol professional. Des d’aquesta col·laboració he pogut viure diferents finals o partits decisius, com la Copes del Rei, Supercopes d’Europa, Copes de la UEFA o Europa Leage, diversos ascensos de categoria… Sempre hem utilitzat el mateix enfocament davant els partits més decisius, les finals o aquells que es viuen com una final. El balanç ha estat molt positiu, 6 títols i 3 ascensos. A continuació exposo les claus per preparar una final:
*Des del treball una final és un partit més. Les circumstàncies que envolten al partit són úniques, diferents, ja que la transcendència del resultat és molt gran. Però l’equip no pot permetre’s que el seu treball es vegi afectat per aquest escenari especial.
Atenent al treball que ha de realitzar cada futbolista, cada línia i l’equip és el mateix que realitza en els dos últims anys, especialment al llarg del mundial. És cert que el partit és més “important” que cap altre però es resol des del mateix treball que vénen fent.
*Tenir totalment clar el treball a realitzar. Cadascun, a nivell individual i col·lectiu, sap el que ha de fer. És qüestió desenvolupar-ho sobre el terreny de joc amb determinació, sense dubtes.
*No variar amb prou feines el propi treball. Mantenir els senyals d’identitat que han portat fins a la final. No s’ha d’abandonar el camí recorregut fins a aconseguir la final. No s’ha d’optar per sistemes poc entrenats, que no domina l’equip. S’ha de recolzar l’equip en les seves armes, en allò que domina i en el que és competent. Cal ser fidels al propi estil de joc.
*Posar èmfasi en el propi treball. Té importància el que faci el propi equip, de manera que posi en dificultats al rival, creant-los dubtes, provocant desequilibris tàctics i errors.
*Traduir les dificultats del rival en solucions. No hi ha equips invencibles, ni tan sols millors o pitjors. Davant va a haver-hi un rival que tractarà de ser més llest i que buscarà arrabassar les il·lusions. Convé esmicolar el treball del rival per traduir les seves potencialitats en solucions.
*Generar expectatives d’èxit respecte al treball i el rival. És intel·ligent recordar que el treball que exigeix el partit es coneix, està entrenat i es domina, sent competents per desenvolupar-ho de forma òptima. És necessari sentir que realitzant un bon treball és possible superar a qualsevol rival.
*Portar la condició de favorit. Intimidar al rival des del treball ben fet. Des del treball ben fet cal anar madurant al rival al llarg del partit provocant-li dubtes, intimidant-li fins a aconseguir que es fatigui i es desequilibri.
*Posar més il·lusió en el camí que en la meta. L’obsessió amb “guanyar”, amb aconseguir el “títol”, és a dir amb la meta, és incompatible amb el treball ben fet, ja que obstaculitza i bloqueja el talent. La il·lusió ha d’estar tant o més en el camí (treball) que en la meta (títol), és a dir a fer un bon treball sabent que aquest és el millor camí per guanyar.
*Reforçar l’autoconfiança col·lectiva. S’arriba a una final per mèrits propis. És 
aconsellable reforçar les claus del treball ben fet desenvolupat en els partits previs, que han conduït fins a la final. També és interessant analitzar com l’equip ha anat creixent al llarg del campionat. En definitiva, ha d’haver-hi un convenciment que l’equip està preparat. És més “equip” i més “competitiu”. No és necessari sentir-se el millor, és suficient saber que pot superar a qualsevol rival. Pensar que és possible apropa molt la consecució del títol.
*Gestionar les dificultats del partit més des de la intel·ligència que des del cor. El partit exigeix “llegir” cada situació del joc i resoldre-la des de la “intel·ligència”, aplicant les solucions treballades i entrenades. Davant les dificultats cal actuar amb intel·ligència i determinació.
*Reforçar la decisió de competir, barallar, pugnar, superar al rival en cada acció. Competir exigeix viure el “duel” o la “baralla” amb el rival, sabent que cal “matar-ho” perquè no succeeixi al revés. Cal viure cada acció com un duel en el qual es busca superar al rival.
*No variar les rutines prèvies al partit. Cada futbolista sap el que ha de fer per sentir-se bé. Abans del partit és important que cadascun es trobi a si mateix, per la qual cosa no s’han de variar aquestes “rutines” que a un li han ajudat sempre.
*Aïllar-se de l’ambient extern. No jugar el partit hores abans del seu inici. S’ha d’entendre l’alegria, la il·lusió i l’eufòria de l’afició. És bé que ho sentin per així estrènyer més al rival des de la graderia, la qual cosa no ha de contagiar-se a l’equip. Convé distanciar-se d’aquesta eufòria per entendre-la però no permetre que entri en el vestuari. L’eufòria està renyida amb el treball ben fet.
El partit no es pot jugar en el cap dies o hores abans. Així es produeix un perillós desgast que es reflecteix posteriorment en el terreny de joc, perdent energia, dinamisme, creativitat.
*Mantenir l’estil de vida habitual. Cal fer una vida el més normal possible, aquella que contribueix a sentir-se bé, distret, cuidant l’alimentació, el descans i també les emocions.
“És més fàcil guanyar una final quan es treballa bé; buscar el gaudir davant la màxima exigència o dificultat sol ser garantia d’èxit”
José Carrascosa (Psicòleg de l’esport/ Director de http://www.sabercompetir.com)
Futbol base: la formació 