Article anònim, algú ho va redactar algun dia molt encertadament i ho va publicar. L’he trobat a Futbolisis i ho vull compartir amb vosaltres, és un article per reflexionar, sobretot els que són pares de nens que comencen a jugar al futbol, encara que també posaria en aquest paquet a tots els que algun dia potser ho siguem, i fins i tot, com no, a qualsevol que acudeixi a un camp a veure un partit de futbol base.
Papa, què estàs fent?
No sé com dir-t’ho. Segurament penses que ho estàs fent pel meu bé, segurament penses fins i tot que ho fas per ajudar-me, fins i tot pot ser que pensis que em fa falta que ho facis, però de debò, creu-me, no puc evitar sentir-me rar, molest, malament…
Em vas regalar una pilota quan amb prou feines començava a caminar i encara no anava ni al col·legi quan ja em vas voler apuntar a futbol…
M’agrada entrenar durant la setmana, m’agrada jugar al futbol, m’agrada fer bromes amb els meus companys i jugar el partit dels dissabtes com fan els equips de la tele. Però quan vas als partits…no sé. Últimamente ja no és com abans, ja no em dónes un cop de palmell l’esquena quan acaba el partit, em dius el molt bé que ho he fet i em convides a una coca-cola, … ja no …
Ara, quan comença el partit, vas a la graderia pensant que tots són enemics; insultes als àrbitres, als entrenadors, als jugadors … fins i tot a altres pares!….. Per què has canviat? Crec que pateixes, i la veritat, no ho entenc. Em repeteixes que sóc el millor, que els altres no valen gens al meu costat, que els que diguin el contrari s’equivoquen, que el bo aquí sóc jo i que em falten bons companys al voltant … em dius, fins i tot, que ja sols val guanyar … fins i tot a quan perdem sembla que et sents dolgut.
Aquest entrenador del que dius que és un inepte i que no té ni idea, és el meu amic, és el que m’ensenya en cada entrenament coses noves, és el que fa que em diverteixi cada setmana participant en jocs i exercicis amb els meus amics…
T’enrecordes del noi que va sortir l’altre dia en el meu lloc? Sí, aquell que vas estar tot el matí criticant perquè “no val per res, millor que es dediqui a una altra cosa” com tu dius, t’enrecordes? Doncs aquest noi va a la meva classe, quan el vaig veure el dilluns en el col·legi no sabia com mirar-li a la cara, em sentia malament papa, malament per tu, vaig sentir vergonya …
No vull decebre’t, em fa por no ser el super jugador que tu esperes que sigui. De vegades penso que no tinc la suficient qualitat, que no sóc tant com tu dius, i que no arribaré a ser professional, ni tan sols al primer equip del nostre club, com tu vols ….i això em crea molta pressió, por, … és que m’atabales, … fins i tot he pensat a deixar-ho; però m’agrada tant … m’encanta jugar al futbol, m’encanta estar amb els meus amics a l’equip…
Papa, per favor, no m’obliguis a dir-te … que no vull que vinguis més a veure’m jugar.
Futbol base: la formació 